top of page

Alabrús, R. «Religiosas visionarias y supersticiosas ante la Inquisición de Barcelona (1575-1680)». Dossier thématique: La fabrique de l’hérésie. L’hérétique et ses représentations à l’époque moderne: Espagne, Portugal, Amérique (XVIe-XVIIe s.) coord. par Michel Bœglin. Cahiers d’études des cultures ibériques et latino-américaines, 2008, Vol 4, p.151-166. https://cecil-univ.eu/c4_7/

​

Alabrús, R. «Els confessors i els relats autobiogràfics de les monges en la transició del segle XVI al segle XVII: Hipòlita de Rocabertí i Anna Domenge». Pedralbes: Revista d’història moderna, 2017, (37), p. 95-114.

https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/339906

​

Alabrús, R. «Entre el protestantismo y el catolicismo. Conversión y espiritualidad femenina: Juliana Morell», E-Spania, Vol 26, 2017. https://doi.org/10.4000/e-spania.26435

​

Alabrús, R. «Silencio y obediencia en el proyecto educativo de la catalana Juliana Morell (1594-1653)». Studia Historica, Historia Moderna, 2018, 40 (1), p.159-183. https://doi.org/10.14201/shhmo2018401159193

​

Alabrús, R. Razones y emociones femeninas. Hipólita de Rocabertí y las monjas catalanas del Barroco. Madrid, Cátedra, 2019.

 

Amelang, J., Nash, M. Historia y género: las mujeres en la Europa moderna y contemporánea. València, Edicions Alfons el Magnànim de l'IVEI, 1990.

 

Bel, M.A. La mujer en la historia. Madrid, Encuentro, 1998.

 

Birriel, M. (Coord.). Nuevas preguntas, nuevas miradas: fuentes y documentación para la historia de las mujeres (siglos XIII-XVIII). Granada, Universidad de Granada, 1992.

 

Canalda, S., Fontcuberta, C. (eds.). Imatge, devoció i identitat a l’època moderna. Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014.

 

Candau, L. Las mujeres y el honor en la Europa Moderna. Huelva, Universidad de Huelva, 2014.

​

Casas, M. «Algunes consideracions sobre les traduccions catalanes del 'Llibre de les Revelacions' d'Àngela de Foligno (segle XV)». Acta historica et archaeologica mediaevalia, 2003, (25) p. 461-481.

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/68885/1/519476.pdf

 

Castro, J. «Confesión, palabra y poder: el miserable nombre femenino». Alpha: revista de artes, letras y filosofía, 2013, (36), p. 55-70. https://dialnet-unirioja-es.sire.ub.edu/servlet/catart?codigo=4848679

​

Díaz, P., Franco, G., ‎Fuente, M. J. (eds.). Impulsando la Historia, desde la historia de las mujeres. Huelva, Universidad de Huelva, 2012.

​

Establés Susán, Sandra. Diccionario de mujeres impresoras y libreras de España e Iberoamérica entre los siglos XV y XVIII. Zaragoza : Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2018. 

 

Fargas, M.A. Les dones a l’antic règim. Barcelona, UOC (col. Vull saber 95), 2009.

 

Federici, S. El Calibán y la bruja. Madrid, Traficantes de Sueños, 2004.

​

Garganté Llanes, Maria. La impremta de la Universitat de Cervera a càrrec de les Ibarra, impressores del segle XVIII. Pedralbes, revista d’història moderna. 2008, vol. 1, núm. 28, p. 643-650. 

 

Garí, B. «Que se embarcasen en aquella nabe de la cruç a las yndias del cielo”. La aventura autobiogràfica de sor Anna Domenge». Competencia escrita, tradiciones discursivas y variedades lingüísticas: aspectos del español europeo y americano en los siglos XVI y XVII: coloquio internacional, Friburgo en Brisgovia, (26-28 de septiembre de 1996) Oesterreicher, W., Stoll, E., Wesch, A. (eds.) Tübingen: Gunter Narr, cop. 1998.

 

Garí, B. «Memorial d'Àngela de Foligno i altres textos espirituals». A: Tresors de la Universitat de Barcelona: fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2016, p. 50-53.

​

Garone, Marina i Corbeto, Albert (editors). Muses de la impremta. La dona i les arts del llibre: segles XVI-XIX. Barcelona : Associació de Bibliòfils de Barcelona, 2009. 

 

Gotor, Ml. Chiesa e santità nell’Italia moderna. Roma, Laterza, 2015.

 

Graña, Mª del M. (ed.). Las sabias mujeres: educación, saber y autoría (siglos III-XVII). Madrid, Asociación Cultural Al-Mudayna, Colección Laya, 1994.

 

Leites, E. La invención de la mujer casta. Madrid, Siglo XXI, 1990, p. 15-19.

 

López-Cordón, V. «Los estudios históricos sobre las mujeres en la Edad Moderna: estado de la cuestión». Revista de Historiografía, 2015, (22), p. 147-181.

 

Mendieta, E. «Del silencio al alboroto: el control del lenguaje de la mujer en la Edad Moderna». Memoria y civilización, 2015, (18), p. 127-168.

 

Mir i Marc, Teresa. Rahó de l'esperit (1709-1714) de Teresa Mir i March [Recurs electrònic: l'autobiografia espiritual d'una laica, edició crítica / a cura d'Anna Garcia Busquets, Girona, Universitat de Girona, cop. 2013

http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Raho_de_l_esperit/index.htm

 

Morant, I. y Bolufer, M. Amor, matrimonio y familia. La construcción histórica de la familia moderna. Madrid, Síntesis, 1998.

 

Morte, A. «Que si les oían reñir o maltratar el marido a la mujer la socorriesen: familia, vecindad y violencia contra la mujer en la Edad Moderna». Revista de Historia Moderna, 2012, (30), p. 211-227.

 

Muñoz, A., Luengo, J. (coord.). Creencias y disidencias: experiencias políticas, sociales y religiosas en la Historia de las mujeres. Granada, Comares editorial, 2020.

​

Ortega Balanza, Marta. Eulalia Ferrer, viuda de Brusi: paradigma de la capacidad de obrar de las mujeres en la edición y librería barcelonesa del siglo XIX [tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Dret, 2018. 

 

Ortego, M.ª A., «Discursos y prácticas sobre el cuerpo y la higiene en la Edad Moderna». Cuadernos de Historia Moderna, (8), p. 67-92.

 

Pateman, C. El contrato sexual. Barcelona, Ed. Anthropos, 1995.

 

Pérez-Molina, I. Las mujeres ante la ley en la Catalunya Moderna. Granada, Ed. Universidad de Granada, 1997.

 

Pérez-Molina, I. «La normativización del cuerpo femenino en la Edad Moderna: el vestido y la virginidad». Espacio, tiempo y forma IV, Historia Moderna, 2004, (17), p. 103-116.

 

Segura, C. (ed.). De leer a escribir. I. La educación de las mujeres: ¿libertad o subordinación? Madrid, Asociación Cultural Al-Mudayna, Colección Laya, 1996.

​

Solá, Àngels. Impressores i llibreteres a la Barcelona dels segles XVIII i XIX. Recerques: Història, economia i cultura, 2007, núm. 56, p. 91-129. 

 

Vincent-Cassy, C. Les saintes vierges et martyres dans l'Espagne du XVIIe siècle: culte et image. Madrid, Casa de Velázquez, 2011.

CRAI_Cartell.jpg

Grup de treball de l’exposició i jornades:

CRAI Biblioteca de Reserva

Mariela Fargas, del Departament d’Història Moderna de la UB

Cristina Beltrán, doctoranda en el programa Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals de la UB

Ramon Dilla, doctor en Història de l'Art per la UB

 

Responsables de les vitrines

La vida familiar de les dones – Mariela Fargas

​

Dona, educació i moral - Mariela Fargas

 

La construcció ideològica del cos femení al segle XVII- Cristina Beltrán

 

Dones en l'ofici del llibre: empoderament professional -

20 anys d'ofici: Eulàlia Ferrer, Vídua de Brusi- Marta Ortega Balanza;

María Antonia i Antonia Ibarra, impressores de la Universitat de Cervera - Marina Ruiz Fargas amb la col·laboració d'Isabel Astals i Natàlia Vilà Urriza;

​

Religiositat femenina i activitat intel·lectual: autobiografies, traduccions i lectures – Joan Miquel

​

Heroïnes celestials: la imatge de la santedat femenina – Ramon Dilla

 

Suport tècnic

Irene Ibern. CRAI Biblioteca de Reserva

Joan Miquel. CRAI Biblioteca de Reserva

Gemma Caballer. CRAI Biblioteca de Reserva

Cristina Beltrán. Àrea d’Història d'América i Àfrica

 

Autor del cartell de l’exposició

Jesús Del Hoyo Arjona. Facultat de Belles Arts de la UB

 <  Inici

Bibliografia

Crèdits

Logo_UB_CRAI_Reserva_1tintaBlanc_2020.pn
  • Blog de reserva
  • Facebook
  • Instagram
  • Pinterest
  • Negro del icono de YouTube
logo_crai.png

© 2020 CRAI Biblioteca de Reserva. Universitat de Barcelona.

bottom of page