top of page

Alabrús, R. «Religiosas visionarias y supersticiosas ante la Inquisición de Barcelona (1575-1680)». Dossier thématique: La fabrique de l’hérésie. L’hérétique et ses représentations à l’époque moderne: Espagne, Portugal, Amérique (XVIe-XVIIe s.) coord. par Michel Bœglin. Cahiers d’études des cultures ibériques et latino-américaines, 2008, Vol 4, p.151-166. https://cecil-univ.eu/c4_7/

Alabrús, R. «Els confessors i els relats autobiogràfics de les monges en la transició del segle XVI al segle XVII: Hipòlita de Rocabertí i Anna Domenge». Pedralbes: Revista d’història moderna, 2017, (37), p. 95-114.

https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/339906

Alabrús, R. «Entre el protestantismo y el catolicismo. Conversión y espiritualidad femenina: Juliana Morell», E-Spania, Vol 26, 2017. https://doi.org/10.4000/e-spania.26435

Alabrús, R. «Silencio y obediencia en el proyecto educativo de la catalana Juliana Morell (1594-1653)». Studia Historica, Historia Moderna, 2018, 40 (1), p.159-183. https://doi.org/10.14201/shhmo2018401159193

Alabrús, R. Razones y emociones femeninas. Hipólita de Rocabertí y las monjas catalanas del Barroco. Madrid, Cátedra, 2019.

 

Amelang, J., Nash, M. Historia y género: las mujeres en la Europa moderna y contemporánea. València, Edicions Alfons el Magnànim de l'IVEI, 1990.

 

Bel, M.A. La mujer en la historia. Madrid, Encuentro, 1998.

 

Birriel, M. (Coord.). Nuevas preguntas, nuevas miradas: fuentes y documentación para la historia de las mujeres (siglos XIII-XVIII). Granada, Universidad de Granada, 1992.

 

Canalda, S., Fontcuberta, C. (eds.). Imatge, devoció i identitat a l’època moderna. Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014.

 

Candau, L. Las mujeres y el honor en la Europa Moderna. Huelva, Universidad de Huelva, 2014.

Casas, M. «Algunes consideracions sobre les traduccions catalanes del 'Llibre de les Revelacions' d'Àngela de Foligno (segle XV)». Acta historica et archaeologica mediaevalia, 2003, (25) p. 461-481.

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/68885/1/519476.pdf

 

Castro, J. «Confesión, palabra y poder: el miserable nombre femenino». Alpha: revista de artes, letras y filosofía, 2013, (36), p. 55-70. https://dialnet-unirioja-es.sire.ub.edu/servlet/catart?codigo=4848679

Díaz, P., Franco, G., ‎Fuente, M. J. (eds.). Impulsando la Historia, desde la historia de las mujeres. Huelva, Universidad de Huelva, 2012.

Establés Susán, Sandra. Diccionario de mujeres impresoras y libreras de España e Iberoamérica entre los siglos XV y XVIII. Zaragoza : Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2018. 

 

Fargas, M.A. Les dones a l’antic règim. Barcelona, UOC (col. Vull saber 95), 2009.

 

Federici, S. El Calibán y la bruja. Madrid, Traficantes de Sueños, 2004.

Garganté Llanes, Maria. La impremta de la Universitat de Cervera a càrrec de les Ibarra, impressores del segle XVIII. Pedralbes, revista d’història moderna. 2008, vol. 1, núm. 28, p. 643-650. 

 

Garí, B. «Que se embarcasen en aquella nabe de la cruç a las yndias del cielo”. La aventura autobiogràfica de sor Anna Domenge». Competencia escrita, tradiciones discursivas y variedades lingüísticas: aspectos del español europeo y americano en los siglos XVI y XVII: coloquio internacional, Friburgo en Brisgovia, (26-28 de septiembre de 1996) Oesterreicher, W., Stoll, E., Wesch, A. (eds.) Tübingen: Gunter Narr, cop. 1998.

 

Garí, B. «Memorial d'Àngela de Foligno i altres textos espirituals». A: Tresors de la Universitat de Barcelona: fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva. Barcelona, Universitat de Barcelona, 2016, p. 50-53.

Garone, Marina i Corbeto, Albert (editors). Muses de la impremta. La dona i les arts del llibre: segles XVI-XIX. Barcelona : Associació de Bibliòfils de Barcelona, 2009. 

 

Gotor, Ml. Chiesa e santità nell’Italia moderna. Roma, Laterza, 2015.

 

Graña, Mª del M. (ed.). Las sabias mujeres: educación, saber y autoría (siglos III-XVII). Madrid, Asociación Cultural Al-Mudayna, Colección Laya, 1994.

 

Leites, E. La invención de la mujer casta. Madrid, Siglo XXI, 1990, p. 15-19.

 

López-Cordón, V. «Los estudios históricos sobre las mujeres en la Edad Moderna: estado de la cuestión». Revista de Historiografía, 2015, (22), p. 147-181.

 

Mendieta, E. «Del silencio al alboroto: el control del lenguaje de la mujer en la Edad Moderna». Memoria y civilización, 2015, (18), p. 127-168.

 

Mir i Marc, Teresa. Rahó de l'esperit (1709-1714) de Teresa Mir i March [Recurs electrònic: l'autobiografia espiritual d'una laica, edició crítica / a cura d'Anna Garcia Busquets, Girona, Universitat de Girona, cop. 2013

http://www3.udg.edu/publicacions/vell/electroniques/Raho_de_l_esperit/index.htm

 

Morant, I. y Bolufer, M. Amor, matrimonio y familia. La construcción histórica de la familia moderna. Madrid, Síntesis, 1998.

 

Morte, A. «Que si les oían reñir o maltratar el marido a la mujer la socorriesen: familia, vecindad y violencia contra la mujer en la Edad Moderna». Revista de Historia Moderna, 2012, (30), p. 211-227.

 

Muñoz, A., Luengo, J. (coord.). Creencias y disidencias: experiencias políticas, sociales y religiosas en la Historia de las mujeres. Granada, Comares editorial, 2020.

Ortega Balanza, Marta. Eulalia Ferrer, viuda de Brusi: paradigma de la capacidad de obrar de las mujeres en la edición y librería barcelonesa del siglo XIX [tesi doctoral]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Dret, 2018. 

 

Ortego, M.ª A., «Discursos y prácticas sobre el cuerpo y la higiene en la Edad Moderna». Cuadernos de Historia Moderna, (8), p. 67-92.

 

Pateman, C. El contrato sexual. Barcelona, Ed. Anthropos, 1995.

 

Pérez-Molina, I. Las mujeres ante la ley en la Catalunya Moderna. Granada, Ed. Universidad de Granada, 1997.

 

Pérez-Molina, I. «La normativización del cuerpo femenino en la Edad Moderna: el vestido y la virginidad». Espacio, tiempo y forma IV, Historia Moderna, 2004, (17), p. 103-116.

 

Segura, C. (ed.). De leer a escribir. I. La educación de las mujeres: ¿libertad o subordinación? Madrid, Asociación Cultural Al-Mudayna, Colección Laya, 1996.

Solá, Àngels. Impressores i llibreteres a la Barcelona dels segles XVIII i XIX. Recerques: Història, economia i cultura, 2007, núm. 56, p. 91-129. 

 

Vincent-Cassy, C. Les saintes vierges et martyres dans l'Espagne du XVIIe siècle: culte et image. Madrid, Casa de Velázquez, 2011.

CRAI_Cartell.jpg

Grup de treball de l’exposició i jornades:

CRAI Biblioteca de Reserva

Mariela Fargas, del Departament d’Història Moderna de la UB

Cristina Beltrán, doctoranda en el programa Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals de la UB

Ramon Dilla, doctor en Història de l'Art per la UB

 

Responsables de les vitrines

La vida familiar de les dones – Mariela Fargas

Dona, educació i moral - Mariela Fargas

 

La construcció ideològica del cos femení al segle XVII- Cristina Beltrán

 

Dones en l'ofici del llibre: empoderament professional -

20 anys d'ofici: Eulàlia Ferrer, Vídua de Brusi- Marta Ortega Balanza;

María Antonia i Antonia Ibarra, impressores de la Universitat de Cervera - Marina Ruiz Fargas amb la col·laboració d'Isabel Astals i Natàlia Vilà Urriza;

Religiositat femenina i activitat intel·lectual: autobiografies, traduccions i lectures – Joan Miquel

Heroïnes celestials: la imatge de la santedat femenina – Ramon Dilla

 

Suport tècnic

Irene Ibern. CRAI Biblioteca de Reserva

Joan Miquel. CRAI Biblioteca de Reserva

Gemma Caballer. CRAI Biblioteca de Reserva

Cristina Beltrán. Àrea d’Història d'América i Àfrica

 

Autor del cartell de l’exposició

Jesús Del Hoyo Arjona. Facultat de Belles Arts de la UB

 <  Inici

Bibliografia

Crèdits

Logo_UB_CRAI_Reserva_1tintaBlanc_2020.pn
  • Blog de reserva
  • Facebook
  • Instagram
  • Pinterest
  • Negro del icono de YouTube
logo_crai.png

© 2020 CRAI Biblioteca de Reserva. Universitat de Barcelona.

bottom of page