El context de la conquesta i colonització d'Amèrica i el simultani desplegament de l'Estat Modern, així com dels conflictes religiosos i l'establiment de nous paradigmes científics, va acompanyat del desenvolupament de construccions ideològiques i pràctiques disciplinaries/repressives modernes sobre els altres-cossos conforme a la (re)producció de mà d'obra i l'ordre socioeconòmic modern en el marc conjuntural expansiu de les monarquies europees. La creació de categories de dones, dins d'una lògica de classificació binària, estaven fonamentades en els discursos ideològics -religiosos, científics i moralistes- de l'època, prenien com a principi les relacions socials i sexuals amb els homes i no podien separar-se del lloc socioeconòmic que ocupaven. En aquest sentit, és interesant destacar com aquestes construccions discursives es reflectien en els codis de vestimenta associats a l'honor, les pràctiques d'higiene i el marc jurídic que regulaven les relacions i els comportaments socials i sexuals a l'espai públic. S'establí un control ferri del comportament social i de la sexualitat de les dones de les elits si bé emmarcat en les pràctiques repressives sobre la sexualitat i els sabers tradicional de totes les dones (cacera de bruixes) que pren sentit en aquest context històric específic.

​

La perspectiva crítica feminista ha plantejat aquest procés vinculat a la pèrdua de control per part de les dones dels seus cossos, de la seva sexualitat i de la reproducció que tenien durant l'Edat Mitjana. Referent això, aquesta vitrina recull un corpus de textos en el que es presenten els discursos normatius sobre la sexualitat i el cos de les dones durant el segle XVII. Per a aquest propòsit, la recerca del fons s'ha orientat al rastreig de les regulacions dels cossos que articulaven les representacions de «la dona» partint d'un marc teòric-metodològic feminista i interdisciplinari. D'entrada, els documents exposats ens revelen la mirada patriarcal de l'època, però sobretot ens permeten abordar aquestes produccions culturals com a dispositius que (re)produeixen «el cos de la dona», si bé establint divisions binàries entre dones en funció de l'honor. Si es té en compte l'acoblament dels processos que s'estan produint al segle XVII, s'entén la construcció ideològica del cos de «la dona» com a garant de l'estructura social patriarcal i com a pilar fonamental de l'expansió política i econòmica europea.