El paper de les dones en les impremtes i llibreries catalanes en l’edat moderna, pràcticament ocult durant dècades d’investigacions sobre el llibre, s’ha revelat al llarg dels darrers quinze anys gràcies a l’interès d’alguns investigadors i investigadores. Una activitat que es tradueix al fons del CRAI Biblioteca de Reserva en un elevat nombre de noms de, sobretot, vídues, però també filles d’impressors i llibreters que, un cop morts els respectius marits i pares, van posar-se al capdavant del negoci, com a usufructuàries o hereves.

La seva tasca va ser clau per a la continuïtat dels tallers i botigues familiars, on moltes d’aquestes dones ja havien desenvolupat des de petites diferents ocupacions: caixistes, correctores de proves, preparar el paper, posar-lo a assecar, alçada, enquadernació, comptabilitat i correspondència o  atenció als clients a la botiga. Algunes fins podrien haver fet anar la premsa, com Antonia Ibarra. Es tractava d’una formació professional “no oficial” i d’una contribució productiva romases sovint invisibles, però determinants en el moment de portar les regnes de l’empresa.

La vitrina mostra el cas paradigmàtic d’Eulàlia Ferrer, vídua d’Antoni Brusi, i el peculiar de les impressores Ibarra de Cervera. Tot i ser diferents, il·lustren la capacitat d’aquestes dones per acomplir tasques genèricament atribuïdes als homes, i les dificultats a què es van veure abocades, no només pel seu gènere, sinó que -molt significativament- per la dificultat de treballar en l’univers complex i inestable de la producció i distribució del llibre.

 <  Construcció del cos femení