Aquesta exposició gira entorn de la celebració d'una Jornada titulada El fons antic de la Universitat de Barcelona amb perspectiva de gènere. Aquesta Jornada té lloc els dies 27 i 28 del mes d’octubre de 2020, i està concebuda com a fòrum científic per a exposar, debatre i, sobretot, fomentar les possibilitats de recerca que existeixen sobre la base d'un fons documental fins avui infrautilitzat des de la perspectiva de gènere. Tot i que ja s'han realitzat algunes iniciatives al respecte, no han anat acompanyades d'una estratègia de consolidació. L’exposició que presentem ara, porta al darrere un esforç de relectura del fons documental sobre la base de la problemàtica de gènere i la visibilització de la memòria històrica de les dones. Pretén, no només presentar el fons dins aquesta perspectiva, sinó constituir un punt de partida per a futurs treballs, impulsar la curiositat per a la construcció del coneixement històric basat en la igualtat, definir línies i camins a recórrer.

​

Pel que fa a la seva estructura com a expressió de la seva línia argumental, hem dividit l’exposició en sis espais, cadascun dels quals respon a aspectes que descriuen la presència de les dones en el fons antic. A més, aquesta estructura es troba en consonància amb els problemes que la historiografia interessada en el tema ha desenvolupat en els darrers anys. Per tant, no podem parlar de dones, si no busquem expressions i formes de vida familiar, de vida espiritual i fins i tot de treball entre la documentació. Per això comptem amb espais dedicats a la família, a la religiositat i a la vida gremial. Les pràctiques anaven acompanyades dels discursos, els contradeien però alhora es construïen mútuament. L’exposició compta per tant amb espais dedicats als discursos morals sobre l’educació de les dones, tant sobre la reglamentació de la seva vida quotidiana com del seu cos.

​

La primera vitrina es titula La vida familiar de les dones, en ella s’exposen diferents documents que són representatius de la proliferació d'escrits preocupats per l'educació de les dones, en el context de les transformacions polítiques socials i econòmiques durant l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna. Tot seguit, la següent vitrina està centrada en l’educació i la moral, si bé s’han considerat les línies de recerca de la historiografia sobre les dones que atenen al paper rellevant que complia el microcosmos de les emocions i la literatura de ficció i la creació poètica que ho reflecteix. La tercera vitrina, enfocada en La construcció del cos femení al segle XVII, recull un corpus de textos en el que es presenten els discursos normatius sobre la indumentària, sexualitat i el cos de les dones durant el segle XVII. Per altra banda, la proposta de la successiva vitrina titulada Dones en l’ofici del llibre planteja el paper de les dones en les impremtes i llibreries catalanes en l’edat moderna. Una activitat que es tradueix al fons del CRAI Biblioteca de Reserva en un elevat nombre de noms de vídues, però també filles d’impressors i llibreters que van posar-se al capdavant del negoci. En la següent vitrina, Religiositat femenina i activitat intel·lectual es presenta una selecció de les autobiografies femenines, posant l’esment sobretot en les catalanes. Alhora s’exposa algun exemple de la recepció baix-medieval o moderna en forma de traducció catalana o castellana d’alguna d’aquestes obres, així com també una mostra de biblioteca femenina. Per acabar, tanca aquesta exposició un espai dedicat a les Heroïnes celestials: la imatge de la santedat femenina. Aquesta vitrina està enfocada a les imatges de la santedat femenina que es situen en el marc del trencament confessional d’Europa durant el segle XVI entre catòlics i protestants que tingué un impacte fonamental en el camp de la santedat.