La realitat i les experiències viscudes per les dones contrasta amb les estrictes regles de conducta que per la seva banda produí la literatura normativa. Tant l’ordenament jurídic com la moral establien en línies generals prohibicions, límits o dependències, ja es tractés de la regulació del dot, ja es tractés de les etapes de la vida com ara la viduïtat, ja es tractés de la llibertat de contraure matrimoni. Pares, marits, honor, marcaven les seves possibilitats. Però en la diversa vida quotidiana les dones escaparen moltes vegades de la rigidesa prevista pel patriarcat, i ho feren a través dels estrets marges que aquest deixava o no podia controlar. En aquesta situació, trobem tantes dones que per l’atzar de la mortalitat acabaren com a senyores poderoses dels patrimonis familiars. O també dones de tots els grups socials que construeixen els seus espais propis, com van fer les vídues que lluitaren contra parents i fins i tot contra els propis fills per tal de recuperar el dot matrimonial, tema que trobem tan sovint a les al·legacions jurídiques presentades en nombrosos plets. En l’actualitat, també la historiografia sobre les dones està destacant el paper rellevant que complia el microcosmos de les emocions, com a via d’escapatòria respecte d’un sistema que necessitava subjectar les dones a uns rols molt determinats, sempre dependents de la mirada masculina, de pares o d’esposos. La literatura de ficció, la creació poètica, mostren aquest microcosmos, i en aquesta podem observar relats de relacions més lliures entre dones i homes on els estereotips de la jerarquia masculina s'esvaeixen.