Entre la baixa època medieval i l'època moderna assistim a una proliferació d'escrits preocupats per l'educació de les dones. Diverses causes, de tipus social, polític, o cultural, ho expliquen. En primer lloc, el desenvolupament de la ciutat amb la centralització de les institucions de govern i les corts reials, provocà la urbanització de la noblesa i un imparable ascens de la burgesia. Uns i altres, nobles i burgesos, competien a ciutats i corts establint estratègies matrimonials per mantenir la posició i la riquesa de les seves famílies. Això donaria lloc a un important increment dels dots de les filles. Per aquesta raó, calia educar-les en el matrimoni concebut dins d’una mateixa classe social i, a més, en el matrimoni estrictament concertat per les pròpies famílies. En segon lloc, la consolidació de les monarquies autoritàries, per a les quals la figura del pare representava la metàfora del poder del príncep, tal com aquest esdevenia un pare per a les famílies del seu regne. Això darrer, tenia com a conseqüència l’aprenentatge de nocions com ara la submissió de l'esposa, en tant que súbdita de l’espòs i pare i per tant una moral familiar que preparava la dona per a contribuir al patriarcat. Finalment, cal dir que en el territori catòlic, després de la celebració del concili de Trento (1543-1563), la ratificació de la legitimitat del matrimoni segons el lliure consentiment dels qui es casaven, també alertà les famílies i els poders sobre una necessària formació de les joves.