top of page

Allo Manero, A. «Tradición ritual y formal de las exequias reales de la primera mitad del siglo XVIII». A: El Arte en las Cortes Europeas del Siglo XVIII. Madrid. Comunidad de Madrid, 1989, pàg. 33-42.

​

Allo Manero, A. i Esteban Lorente, J. F. «El estudio de las exequias reales de la monarquía hispana; siglos XVI, XVII y XVIII», Artigrama, 19, 2004, pàg. 39-94.

​

Ariès, P. Historia de la muerte en occidente. Barcelona: El Acantilado, 2000.

​

Bonet Correa, A. Fiesta, poder y arquitectura: aproximaciones al barroco español. Madrid: Akal, 1990.

​

Bonet Correa, A. «La arquitectura efímera del Barroco en España», NORBA: Revista de arte, 13, 1993, pàg. 23-70.

​

Bottineau, Y. «Architecture éphémère et baroque espagnol», Gazette des Beaux-Arts, LXXI, 1968, pàg. 213-230.

​

Cantarellas, C. «Versión española del “Ars Moriendi”», Traza y baza. Cuadernos Hispanos de simbología, arte y literatura, 2, 1973, pàg. 97-105.

​

Chartier, R. «Les Arts de mourir, 1450-1600», Annals E. S. C., 1, 1976, pàg. 51-75.

​

Diez Borque, J. Mª (ed.). Teatro y fiesta en el Barroco. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1986.

​

Fàbrega, A. «Els primitius textos catalans de l’art de ben morir», Analecta Sacra Tarraconensis, XXVIII, 1955, pàg. 79-104.

​

Fontbona, F. «La imagen de Barcelona a través de la escultura pública». A: Historia y política a través de la escultura pública 1820-1920. Saragossa: Institución Fernando el Católico, Saragossa, 2003, pàg. 89-101.

​

García Hinojosa, P. Simbolismo, religiosidad y ritual barroco: la muerte en el siglo XVII. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2013.

​

García Mahíques, R. «La emblemática y el problema de la interpretación icónica: el caso de la “vanitas”». A: Actas I Simposio Internacional de Emblemática. Terol: Instituto de Estudios Turolenses, 1994, 59-91.

​

García Portugués, E. «Cambios y pervivencias en los túmulos de nobles militares en la Cataluña del siglo XVIII». A: Actes del IV Congrés d’Història Moderna de Catalunya: Catalunya i Europa a l’Edat Moderna- Pedralbes. Revista de Historia Moderna, vol. I. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1998, pàg. 371-380.

​

García Sánchez, L. «Exhumación y sanidad pública: la problemática de los cementerios del Hospital de San Lázaro y de Santa María del Mar», Pedralbes. Revista d’història moderna, 23, 2003, pàg. 671-682.

​

Infantes, V. «La meditatio mortis en la literatura áurea española». A: Os “últimos fins” na cultura ibèrica dos sécs. XVI a XVIII. Oporto: Faculdade de Letras do Porto, 1997, pàg. 43-50.

​

Lobato, I. i López, O. «L’espai dels morts: els cementiris i el pensament higienista il·lustrat», Pedralbes. Revista d’història moderna, 2, 1988, pàg. 379-385.

​

Lobato, I. i López, O. «L’espai dels morts: l’organització de l’espai als cementiris del segle XVIII. El cementiri Vell de Barcelona», Pedralbes. Revista d’història moderna, 2, 1988, pàg. 371-377.

​

Martínez Gil, F. Muerte y Sociedad en la España de los Austrias. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2000.

​

Mathieu-Castellani, G. Emblèmes de la mort. Le dialogue de l’image et du texte. Paris: Librairie Nizet, 1988.

​

Ortiz García, J. A. «Entre novísimos y cartujos. La cultura gráfica catalana en torno a la muerte». A: Zafra, R. i Azanza, J. J. (eds.). Emblemática Trascendente. Actas del VII Congreso Internacional de la Sociedad Española de Emblemática. Pamplona: Universidad de Navarra, 2011, pàg. 607-617.

​

Ortiz García, J. A. «L’enemiga obedient? Les exèquies reials a Catalunya en època moderna». A: Canalda, S. i Fontcuberta, C. (eds.), Imatge, devoció i identitat a l’època moderna (ss. XVI-XVIII). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2014, pàg. 157-168.

​

Panofsky, E. La Sculpture funéraire: De l'Égypte ancienne au Bernin. Paris: Flammarion, 1995.

​

Pérez Santamaria, A. «Simbologia en el túmulo del padre Tomás Ripoll», Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueologia, 55, 1989, pàg. 489-499.

​

Pujol i Forn, J. i Nadal i Pla, M. El Cementerio del Poblenou: una visión històrica. Barcelona: Serveis Funeraris de Barcelona S. A., 2000.

​

Redondo Cantera, Mª J. El sepulcro en España en el siglo XVI: tipologia e iconografia. Madrid: Ministerio de Cultura, 1987.

​

Soto Caba, V. Los Catafalcos reales del barroco español: un estudio de arquitectura efímera. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 1991.

​

Subirana i Rebull, R. Mª. Pasqual Pere Moles i Corones: València 1741-Barcelona 1797. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1990.

​

Thomas, L-V. Antropología de la muerte. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1983.

​

Thomas, L-V. La muerte. Una lectura cultural. Barcelona: Editorial Paidós, 2001.

​

Triadó, J. R. «Festa i Mort a l’època de Carles III». A: Catalunya a l’època de Carles III. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991, pàg. 263-272.

​

Tusquets i Terrats, J. «El Cardenal Joan-Tomàs de Boxadors i la seva influència en el renaixement del Tomisme», Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, 1, 1923, pàg. 243-302.

​

Varela, J. La Muerte del rey: el ceremonial funerario de la monarquia española, 1500-1885. Madrid: Turner, 1990.

​

Vives-Ferrándiz, L. Vanitas: retórica visual de la mirada. Madrid: Editorial Encuentro, 2011.

​

Vovelle, M. Mourir Autrefois. Paris: Gallimard, 1974.

​

Yeguas, J. El Mausoleu de Bellpuig: història i art del Renaixement entre Nàpols i Catalunya. Bellpuig: Saladrigues, 2009.

rectangle biblio.jpg

Detall del gravat de Ambrogio Besozzi a Teatro de la gloria... [Milán? : s.n., 1671?].

Cliqueu a la imatge per veure el gravat complet.

Textos i comissariat de l’exposició:

  

José A. Ortiz García (Universitat Autònoma de Barcelona)

Ramon Dilla Martí (Universitat de Barcelona)

​

​

Suport tècnic

Gemma Caballer, Irene Ibern, Joan Miquel, Marina Ruiz i Neus Verger del CRAI Biblioteca de Fons Antic.

​

Agraïments:

Aquest projecte només ha estat possible gràcies a la col·laboració entre diverses persones i unitats del CRAI de la Universitat de Barcelona, als quals només queda expressar el nostre més sentit agraïment.

​

L’exposició s’emmarca dins del projecte “Espais funeraris: memòria i herència”, dedicat a la recerca, divulgació i posada en valor del patrimoni funerari català. Aquest està organitzat per la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb Cementiris de Barcelona i el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Consulteu totes les activitats del projecte a: www.artfunerari.cat

logo sense fons.png
logo+cementiris.png
logo arquetectura.png

Inici

Bibliografia

Crèdits

Logo_UB_CRAI_FonsAntic_2022_blanc.png
  • Blog de reserva
  • Facebook
  • Instagram
  • Pinterest
  • Negro del icono de YouTube
logo_crai.png

© 2022 CRAI Biblioteca de Fons Antic. Universitat de Barcelona.

bottom of page