Aquesta exposició gira entorn del concepte de la mort dins de les col·leccions bibliogràfiques del CRAI de la Universitat de Barcelona, en el marc del projecte Espais funeraris: art, arquitectura i herència, promogut per la pròpia Universitat de Barcelona, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de Cementiris de Barcelona. L’objectiu d’aquesta iniciativa és la posada en valor de l’extens patrimoni funerari català, un llegat arqueològic, arquitectònic i artístic encara prou desconegut. Un conjunt tant extens com variat, que sovint uneix les històries singulars dels personatges que el promocionaren, amb la pròpia memòria històrica de Barcelona i Catalunya.

La mostra s’ha organitzat en sis àmbits que volen copsar la mort des d’una perspectiva cultural àmplia. El fet de morir transcendeix èpoques i fronteres, i ens permet entendre la pèrdua segons les actituds i cerimonials de cada període. D’aquesta forma es proposa un primer apartat, La Bona Mort i la vanitas, per reflexionar sobre la transitorietat de la vida i les concepcions religioses que s’han lligat als òbits. Un segon àmbit, L’elogi de les morts il·lustres, explora una sèrie d’exemples dels segles XVII, XVIII i XIX, com a mostra de la literatura amb motiu de les exèquies dedicades a personalitats destacades. Retrobem aquesta idea també en la secció Túmuls i castells de dolor, parant una especial atenció a la reproducció gràfica de les arquitectures efímeres erigides en funerals i solemnitats religioses destacades. Difunts en olor de santedat. Trànsits i translacions és el quart apartat, que proposa un recorregut visual per les devocions religioses o civils als cossos morts, ja sigui a partir de la seva veneració o dels viatges i translacions que acompanyaren les seves despulles. Seguint amb el record de les morts il·lustres, Tombes heroiques reprèn la qüestió de com la memòria col·lectiva ha mantingut viva el record i la biografia de personatges que han marcat algunes de les principals fites històriques i socials del país. El darrer àmbit, titulat De la ciutat dels vius a la ciutat dels morts. Cementiris i higienisme es vol fer ressò, a partir de diversos textos, dels canvis que les noves idees higienistes del segle XVIII i XIX van tenir respecte als sistemes d’enterrament: les sepultures lligades als temples religiosos hauran de sortir extra muros i amb elles es crearan els primers cementiris contemporanis.