Perdre una persona estimada és un sotrac en el més profund de la nostra ànima. Però quan la mort s’emporta un personatge destacat de la societat, el dol transcendeix l’àmbit privat i esdevé un fet d’interès públic, cívic i fins i tot nacional. L’elogi de les morts il·lustres són els funerals i exèquies que s’han dedicat a diferents personatges de la nostra història. Monarques, aristòcrates, eclesiàstics, prohoms i membres dels estaments més poderosos, acostumen a ser els protagonistes d’aquestes cerimònies. Segons la importància pública de la persona, no només parlem del funeral amb el cos present, també es podien fer grans celebracions amb cenotafis i en diferents contrades, atenent a la globalització del fenomen luctuós. D’aquestes festivitats funeràries ens han arribat els testimonis escrits que ens detallen les processons, les oracions, els discursos i les composicions poètiques escrites per autors erudits de cada època en honor als difunts. Aquests textos també acostumen a conservar descripcions detallades de les decoracions i, en ocasions, fins i tot gravats que ens permeten recrear visualment la complexitat simbòlica d’una festa efímera que combina text i imatge pel record de qui ens ha deixat.