Com és sabut, el gran gruix dels fons patrimonials custodiats al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona prové dels convents expropiats de la província de Barcelona arran de les lleis desamortitzadores de 1835-1836.

Donat que els jesuïtes havien patit l’expulsió el 1767 i la supressió definitiva el 1773, les biblioteques dels seus col·legis van seguir un recorregut diferent a les conventuals. La instrucció de l’expulsió dictava que aquests rics fons havien d’anar a les biblioteques episcopals, als seus seminaris i a les universitats de la mateixa localitat, i aquesta va ser la trajectòria més comuna dels dotze col·legis catalans existents.

En general, eren biblioteques amb col·leccions notables i ben organitzades de les quals, abans de ser traslladades a les noves seus, es manà fer inventaris, que, malauradament, en el cas de les cases catalanes, no han deixat gairebé cap rastre. Així mateix, es demanava a les Juntes Municipals el màxim zel en la custodia dels llibres per evitar el seu deteriorament o pèrdua.

Gràcies al treball sobre procedències dut a terme al CRAI Biblioteca de Fons Antic, que es reflecteix al catàleg i s'aboca a la base de dades Antics posseïdors, podem tenir notícia de les diferents procedències jesuítiques i dels seus llibres.

A Barcelona hi va haver dos col·legis, el Col·legi de Jesuïtes de Barcelona, també anomenat de Betlem, i el Col·legi de Cordelles, fundats el 1545 i 1636 respectivament. El gruix bibliogràfic del primer Col·legi de Jesuïtes de Barcelona va anar a parar a la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona, que el 1775 va rebre el títol de Biblioteca Pública Episcopal. Tot i així, trobem 17 registres bibliogràfics amb la seva marca al catàleg Cercabib. Pel que fa al segon col·legi barceloní, de Cordelles, al catàleg de la biblioteca trobem un sol llibre. De tota manera, hi ha certa discòrdia pel que fa al destí final dels llibres d'aquest col·legi, ja que Alarcón i Campdepadrós dona per suposat que estan a la mateixa biblioteca del Seminari de Barcelona, juntament amb els del Col·legi de Betlem, i en canvi, Antón Pelayo indica que el destí d'aquesta important biblioteca no està encara clar.

Pel que fa als llibres amb marca de propietat del Col·legi de Sant Ignasi de Lleida, nascut el 1597, també compten amb una representació molt minsa –concretament 5 registres bibliogràfics-, ja que, en aquest cas, els llibres van anar a parar al Seminari Diocesà de Lleida.

Per la seva banda, les biblioteques dels col·legis de Cervera i de Manresa van ser finalment destinades a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

En efecte, complint amb la instrucció, la biblioteca del Col·legi de Sant Bernat de Cervera, fundat el 1697, va ser absorbida per la de la universitat creada el 1717 per Felip V a la mateixa localitat. Val a dir que la influència dels professors i càrrecs provinents de la Companyia dins la Universitat va ser notable, sobretot pel que fa a les càtedres de filosofia i teologia suarista. Tot i així, queda poc clar el paper de la col·lecció del Col·legi dins la biblioteca universitària, ja que al catàleg imprès de la col·lecció acadèmica de 1821 [1] no apareixen els seus llibres. Sigui com sigui, actualment es troben més de 200 edicions procedents del col·legi, algunes de les quals presenten l'exlibris de la Universitat de Cervera. Amb el restabliment de la Universitat de Barcelona als anys 30 del segle XIX, bona part de la biblioteca cerverina —uns 1.600 llibres-, va arribar a la ciutat comtal el 1850.

El recorregut de la biblioteca del col·legi de Sant Ignasi de Manresa, fundat el 1616, és una excepció respecte al de la resta de biblioteques jesuítiques, ja que el Manuscrit 1522 [2] de la nostra biblioteca Borrador de inventario de los libros y demás, recogido de los conventos de la provincia de Barcelona, después de su supresión en 1835, cita al final aquest col·legi, amb la indicació de “60 serones con 4.646 libros”. Malauradament, no sabem encara on van ser guardats aquests llibres entre l'any de l’expulsió i el de la desamortització. A més, tenim constància d'un cert desmembrament, ja que la Biblioteca Episcopal de Vic també conserva un centenar de llibres procedents d’aquest col·legi. De tota manera, és ben segur que el gruix va anar a parar a la Universitat de Barcelona, on ja es troba gairebé un miler d’edicions al catàleg. A més, cal sumar una cinquantena de volums provinents de la biblioteca del doctor en sagrada teologia i rector de la localitat veïna de Manresa Sant Fruitós de Bages, Albert Madriguera, que la va donar al col·legi al segle XVIII.

Com hem dit, la tasca que portem a terme al CRAI Biblioteca de Fons Antic de l'estudi de les marques de propietat ens permet oferir un panorama dels fons procedents dels col·legis jesuítics. El nombre considerable de volums que conservem dels col·legis de Manresa i Cervera —que de ben segur augmentarà amb les noves incorporacions al catàleg— ens pot informar de la importància d'aquestes col·leccions i del seu paper dins els col·legis catalans.

A més, el CRAI Biblioteca de Fons Antic participa al projecte The European Jesuit Libraries Provenance Project que informa de tots els llibres de procedència jesuítica abans de l’expulsió a nivell internacional. Una gran part de les dades dels nostres exemplars ja estan disponibles a l’Excel 3 de l’apartat de Dades: Census of printed books, created from modern library catalogues. Dels més de 7.000 registres totals dins aquest fitxer (al novembre de 2022) de més d’un centenar de localitzacions diferents de tot el món, hi ha incorporats 530 exemplars procedents de la nostra col·lecció, una proporció important que encara falta acabar de completar. El projecte ajudarà en gran manera tant a recuperar les col·leccions de les institucions jesuítiques abans de la seva expulsió, com a traçar els diferents itineraris que van seguir.

[1] Generalis index librorum, qui in Bibliotheca Pont. ac Reg. Cervariensis Universitatis reperiuntur, Academici Senatus Consulto digestus anno MDCCCXXXI. Cervariae Lacetanorum: Typis Academicis excudebat Bernardus Pujol, 1821.

[2] Universitat de Barcelona. Ms 1522. Borrador de inventario de los libros y demás, recogido de los conventos de la provincia de Barcelona, después de su supresión en 1835.