El caràcter missioner dels jesuïtes –amb la voluntat d’evangelitzar nous pobles fora de les fronteres cristianes tradicionals– té arrels en els prolegòmens de la pròpia Companyia, quan Francesc Xavier (1506 – 1552), company d’estudis i de projecte religiós d’Ignasi a París, manifesta la seva vocació d’exercir de «miles Christi» en els confins de la pròpia cristiandat. El projecte missioner de la Companyia serà un instrument fonamental per a l’Església catòlica en l’era dels descobriments i la colonització de noves terres (servint, per tant, a l’expansió de les monarquies ibèriques). El jesuïta, fill de la vella noblesa navarresa, va marxar cap a Àsia, seguint les rutes de l’imperi portuguès, mostrant-se actiu a l’Índia i al Japó –on va introduir el Cristianisme el 1549–, i va morir intentant entrar a la Xina. Les seves cartes des dels llimbs de l’orbe cristià van circular aviat dins i fora de la Companyia (a la vitrina es mostra una edició impresa romana de 1596) i Francesc Xavier, especialment amb la canonització de 1622, va passar a ser el model de jesuïta missioner. Els seus futurs seguidors, com l’italià Matteo Ricci (1552-1610) a la Xina, van crear un mètode, l’accomodatio, que tractava de dialogar amb les cultures no cristianes d’Àsia oriental utilitzant la filosofia i la ciència. Per poder conèixer i integrar-se de ple en les societats que intentaven evangelitzar, els jesuïtes observaven de manera gairebé científica l’entorn humà i natural per poder acoblar el missatge cristià. Així es va construir un saber missioner modern amb una important riquesa etnogràfica. L’asiàtic, però, va ser també un escenari advers per als jesuïtes, patint mort i persecució, fets que després eren utilitzats per a la construcció de l’apologètica de la Companyia, amb la veneració dels seus màrtirs.

​

Podeu ampliar informació amb l'exposició virtual "D'Orient a Occident".