El saber que la Companyia va recopilar sobre la seva presència a les Índies (tant a Amèrica com a Àsia) va passar a ser un corpus de coneixement molt valuós que cal incardinar en un procés general de canvi cultural a l’Europa de finals del segle XVI, amb una revolució científica filla de l’esperit humanista. A Amèrica, amb un domini europeu extensiu, els jesuïtes van esdevenir un dels constructors claus del «Nou Món», en la seva configuració políticosocial i en la seva imatge. El jesuïta castellà José de Acosta (1540-1600) va excel·lir com a naturalista i etnògraf del seu temps, amb l’elaboració de la Historia natural y moral de las Indias, un llibre que explica bé la relació dels missioners jesuïtes amb una concepció humanista –i secularitzada– del coneixement. A la manera d’un Heròdot o Plini el Vell, Acosta elaborà una enciclopèdia, un compendi, una història (en el seu origen etimològic, una «recerca») amb clara vocació utilitària. La difusió impresa d’aquests textos, en alguns casos, com la Historica relacion del Reyno de Chile de Alonso de Ovalle (1646), amb gravats que representaven la flora i la fauna de les terres conquerides pels europeus –o els costums dels pobles que hi vivien–, contribuïren a construir la imatge occidental del món americà, com l’asiàtic o l’africà. A Amèrica, els jesuïtes, ja influents a les grans capitals i ciutats virregnals, van destacar també en les missions de territoris allunyats dels grans centres urbans, com és el cas del català Pere Claver (1580-1654, canonitzat per l’Església catòlica ja al segle XIX), alumne del Col·legi de Betlem de Barcelona, que va dirigir les missions a les comunitats afroamericanes del regne de la Nova Granada.

​

Podeu ampliar informació amb l'exposició virtual "D'Orient a Occident".