S’ha afirmat, tradicionalment, que els jesuïtes van formar les «classes mitjanes» de l’Europa i l’Amèrica catòlica i que aquest va ser un dels factors de la seva influència a l’edat moderna. Tot i que l’afirmació pot ser excessiva, no hi ha dubte que la petja que la Companyia va exercir en el món educatiu, amb la fundació de col·legis arreu del món, va ser notable. El projecte educatiu jesuïta va néixer primer en clau interna, pensant en un nou programa formatiu per als seus membres, un altre element que els diferenciava de la majoria dels ordes i instituts religiosos catòlics, amb formacions en els respectius noviciats de les cases on professaven. Per al jesuïta, el col·legi era un lloc de formació fonamental en la seva posterior trajectòria, a l’espera de rebre una destinació futura. Amb el nom de Ratio studiorum coneixem el programa i pla d’estudis que la Companyia va anar definint lentament des de la fundació dels primers col·legis principals amb alumnes tant jesuïtes com externs (Gandia, 1545; Messina, 1548) i fins a la seva definitiva promulgació el 1599 amb el document homònim. El primer col·legi jesuïta a Catalunya –el Col·legi de Betlem, amb la seva església– es va fundar el mateix 1545 en una casa situada a la Rambla cantonada amb el carrer del Carme, a tocar de l’Estudi General. Just al costat, el Col·legi de Cordelles, fundat el 1593, es va convertir en el principal centre d’estudis de la noblesa del país, motiu pel qual era conegut amb el nom de «Seminari de Nobles», on els alumnes rebien una completa formació de forta empremta humanística, i on es preparaven per a les funcions que com a membres de l’elit dirigent haurien de desenvolupar.

Completem aquest àmbit, amb dos exemples representatius de la tasca educativa exercida pel jesuïtes: el manual per aprendre el llatí De institutione grammatica libri tres, del jesuïta portuguès Manuel Alvares (1526-1583) que va esdevenir un instrument pedagògic d’amplíssima difusió editorial. Per altra banda, la figura de Francisco Suárez (1548-1617), destacat membre de l’Escola de Salamanca en la seva etapa jesuïta. Eminent jurista, filòsof i teòleg, va contribuir a la renovació i revitalització de l'escolàstica, alhora que formulà la idea de pacte social i un concepte més avençat de sobirania que molts dels seus precursors. Del seu pas per Barcelona i de l’estada a la Universitat ens en fa una crònica molt detallada el jesuïta Ignasi Descamps, a la vegada que transmet de manera entusiasta la veneració intel·lectual que despertava la seva figura entre professors i estudiants.