Els Exercicis espirituals –publicats en vida d’Ignasi, el 1548- són la pedra angular de l’espiritualitat ignasiana i jesuïta. Ignasi de Loiola els va començar a escriure en la seva estada a Manresa, després de visitar i confessar-se a Montserrat. La influència de l’Exercitatorio de la vida espiritual, entre d’altres obres, de l’abat Cisneros, sembla prou provada per la crítica literària. L’obra va esdevenir, ja al segle XVI, la més important mostra de devotio moderna catòlica, més d’un segle després de l’aparició de la Imitació de Crist de Tomàs de Kempis. L’autor, que és laic en el moment de començar a escriure el text, s’adreça a un públic, també –i fonamentalment–  laic, i construeix una obra innovadora en l’escenari de la literatura devocional catòlica. Amb un llenguatge planer i accessible, els Exercicis plantegen una metodologia que afavoreix la conversió a la vida cristiana. L’autor es va recolzar en el mètode de l’oració mental, amb orígens en l’obra del sant franciscà Bonaventura de Bagnoregio. Malgrat les múltiples influències presents en el text, l’obra ignasiana era en sí mateixa única i original, amb una proposta d’exercicis dividits en quatre setmanes, un instrument, en expressió ignasiana, per a «cercar i trobar la voluntat divina» en l’ésser humà: la persona prenia el control de la seva vida descobrint què esperava Déu de si mateixa. En una societat confessionalitzada, el llibre omplia l’espai que avui ocuparien, salvant totes les distàncies, els exitosos manuals d’autoajuda. Els successors d’Ignasi al capdavant de la Companyia, com el noble valencià Francesc de Borja (general de l’orde des de 1565 i fins a la seva mort el 1572), que just abans d’ingressar als jesuïtes havia estat lloctinent general de Catalunya, van intentar preservar aquesta espiritualitat com un element fonamental en la formació i carisma dels membres de la Companyia. Els escriptors jesuïtes, com el català Pere Gil (1551-1622) intentarien, amb les seves obres, imprimir aquesta espiritualitat en els seus diversos tractats, com el Modo de aivdar a ben morir (1605) que aquí es mostra.