Ignasi de Loiola, la Companyia de Jesús i Catalunya (1522-2022).
Una mirada històrica a través del Fons Antic de la Universitat de Barcelona

Comentari de l'obra

​

Durant els segles XVI i XVII, la Companyia de Jesús va destacar com un dels ordes religiosos més actius en la missió d’evangelitzar l’Àsia oriental, essent Francesc Xavier (1506-1552) un dels primers membres en arribar a aquells indrets i predicar-hi el cristianisme. L’activitat del jesuïta es va desenvolupar principalment a l’Índia, a Indonèsia i al Japó, i de fet, va ser el primer missioner de l’època moderna en arribar al país nipó, l’any 1549.

​

A partir del 1590, es comencen a difondre per Europa biografies i reculls de cartes de Francesc Xavier, com aquest epistolari. És un fenomen que denota la importància que tingué la figura del jesuïta navarrès per la Companyia de Jesús: l’exaltació del personatge i de la seva obra evangelitzadora a l’Àsia Oriental van servir a la Companyia d’extensió de la missió evangèlica, inspirant els seus membres i procurant nous missioners i capitals.

​

Els escrits de Francesc Xavier recullen tant les descripcions dels llocs on va predicar i dels seus habitants, com les impressions que el religiós va tenir de les noves realitats que descobria. L’escriptura d’aquest tipus de cartes, anomenades edificants, no era un fet exclusiu de Francesc Xavier. Va ser Ignasi de Loiola qui, pràcticament des del naixement de l’orde, va ordenar als seus membres la redacció de missives que informessin del desenvolupament de les missions als diferents col·legis jesuïtes i al seu general basat a Roma. La circulació interna de les cartes edificants de seguida va esdevenir habitual, permetent la coordinació a llarga distància entre els col·legis, geogràficament dispersos pels quatre continents. Entre el públic lector europeu, les cartes de jesuïtes van generar un gran interès, sobretot aquelles que tractaven les missions d’interior i d’Ultramar.

​

En bona mesura, va ser l’enorme corpus literari jesuïta que circulava per Europa -cartes edificants, compilacions històriques, biografies i cartes de Francesc Xavier, així com històries i relats de les missions d’Ultramar- el responsable de despertar, en molts dels membres de l’orde, el desig de seguir els passos de jesuïtes com Francesc Xavier. El desig i el coneixement dels jesuïtes de la missió extraeuropea queda de manifest en les cartes indipetae, les cartes personals escrites per membres de la Companyia al seu general, peticionant formalment fer missió a Ultramar.

​

La circulació, tant de forma impresa com manuscrita, de tota aquesta producció literària jesuïta provinent d’arreu del món, no sols va servir com a font de capital social i cultural, sinó que va tenir un important paper en la construcció del saber europeu dels nous espais que s’anaren descobrint.

​

Anna Soler Ibáñez
Graduada en Història

​