Anna Domenge. Autobiografía de sor Anna Domenge, fundadora del convento de religiosas dominicas de Perpignan. [Catalunya?, entre 1601 i 1700].
07 Ms 1038
​
Anna Domenge (Perpinyà, 1570 – ca. 1619) va assolir un considerable renom a nivell local com a beata i fou empresonada pel Tribunal de la Inquisició de Barcelona el 1609. El manuscrit procedeix del Convent de Santa Caterina, tal i com consta al catàleg de llibres prohibits d’aquesta biblioteca conventual. Al primer full del llibre hi trobem una nota manuscrita de Pere Màrtir Anglès (1681?-1754), gramàtic, historiador i bibliotecari de l’esmentat convent. L’estructura de l’obra combina la narració de la vida d’Anna Domenge amb textos intercalats i planteja un interessant problema d’autoria, en relació a la dialèctica entre el mandat del confessor i el dictat diví que es produeix en el text.
Hipòlita de Rocabertí i Soler. La Venerable madre Hipolita de Iesvs y Rocaberti, libro primero de sv admirable vida y doctrina ... Valencia : Francesc Mestre, 1679.
07 C-202/3/8
​
Hipòlita de Rocabertí i Soler (1549-1624), nascuda en el si d’una família noble catalana. Ben instruïda, va ser religiosa dominica del Convent dels Àngels de Barcelona. Aquest imprès publicat a València el 1679 recull ja en el títol que l’obra va ser escrita per mandat dels seus prelats i confessors. Presenta una portada a dues tintes orlada i un il·lustratiu gravat en el full després de portada del volum 1, on l’autora reparteix el seu temps entre l’espiritualitat i la creació de la seva voluminosa obra literària.
Teresa Mir i Marc. Raho del esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra. Teresa Mir y March, natural de la vila de Olot, bisbat de Gerona, que ella matexa dona á son pare espiritual y confessor y als demes quel Señor destina y vol. Catalunya, [entre 1709 i 1714].
07 Ms 6
​
Teresa Mir i March (1681-1764), natural d’Olot, casada amb el doctor en dret Josep Mir, que exercia a Castelló d’Empúries. Aquest manuscrit, escrit en català, s’estructura en dos textos diferents: el primer és un relat hagiogràfic de Teresa de la mà del seu confessor, Esteve Gay, encapçalat per la portada del cor amb les virtuts de la beata. El segon constitueix pròpiament el cos de l’obra, seguint el model del Libro de la Vida de Teresa d’Àvila. Existeix una edició crítica a cura d’Anna Garcia Busquets.