Eulàlia Ferrer Montserrat (Eulàlia Brusi o Vídua de Brusi): llibretera, editora i impressora. Va treballar amb el seu marit (des del seu matrimoni el 1799 fins a la mort d'aquell el 1821) i després en solitari, amb l'ajuda d’homes de confiança que ja ho eren de la casa, fins a la seva mort el 1841.
​
Pubilla de la llibreteria Ferrer, a l'actual nº 22 del carrer Llibreteria, amb un important fons de llibres.
Mateix carrer on Antoni Brusi Mirabent tenia el seu taller. Nouvingut a l'ofici, però amb esperit emprenedor i bona vista pels negocis. El matrimoni amb Eulàlia li va proporcionar el capital necessari per ampliar el negoci, treballar amb les impremtes mòbils al servei del govern, obrir un taller de tipografia, i una fàbrica de tipus, entre altres iniciatives.
​
Arran de la Guerra del Francès, i el posicionament polític d’Antoni (que li va valer el 1813 el privilegi d'impressió del Diari de Barcelona), el peu d'impremta va canviar a “Imprenta [Oficina] de A. Brusi”. Tanmateix els documents d'arxiu mostren que Eulàlia no va deixar de treballar tant a la Península com a Mallorca on van fugir, i editar el Diari de Palma, del qual ella es va encarregar durant les absències d’Antoni.
​
A la mort d'aquest, víctima de la febre groga, Eulàlia es trobà al capdavant d'un negoci que abastava la llibreria, l'edició, la tipografia i el Diari de Barcelona, i amb cinc fills i filles menors: “Viuda e Hijos [Herederos] de A. Brusi”.
​
La singularitat d'Eulàlia no és fer-se càrrec del negoci durant la minoria d'edat de l’hereu, cosa habitual entre les dones del món del llibre, sinó que ho fes durant vint anys, fins i tot quan el seu fill, ja gran, es va sumar al negoci, figurant de manera conjunta com "impressors" i firmant contractes, ella mateixa, en nom dels dos.
​
La capacitat i empenta d’Eulàlia van fer que no només mantingués el negoci en el context de la primera meitat del segle XIX, perillós i convuls, sinó que l’ampliés amb material, premses, nombrosos contractes professionals, la impressió dels bolletins oficials, i béns mobles i immobles, i altres drets. Més un fet importantíssim que li va valer enfrontaments amb els companys de professió: que, a la seva mort, el privilegi d'impressió del Diari de Barcelona, passés al seu fill.
​
Tot això en un temps on les dones tenien limitat a “l’adequat a la seva naturalesa", l’accés a l’educació, el treball, els drets i les llibertats; i en un ofici on només els homes podien ser mestres de taller, requisit indispensable per obrir negoci.
​
Amb tot, incloses les reclamacions i denúncies professionals: la més aferrissada del mateix Col·legi d'Impressors i Llibreters de Barcelona, que la considerava una competència deslleial, Eulàlia va mantenir la importància de la Casa Brusi.
​
Més propera al tipus empresarial que artesanal de l’ofici, els seus contemporanis li van reconèixer talent, capacitat, intel·ligència i esperit. Això, en aquell temps, ja fou una gran victòria.
Bíblia. Antic Testament. Llatí. Seleccions. Selectae e Veteri Testamento historiae : ad usum eorum qui Latinae linguae rudimentis imbuuntur. Barcinone : apud Brusi et Ferrer, [entre 1798 i 1808].
07 B-67/7/26
Els textos religiosos, de qualsevol classe, eren indispensables al fons de llibreria: pel seu interès comercial en tenir l’Església de client (ja quan la llibreria era només Ferrer), i com material pedagògic i d’adoctrinament a les escoles. La censura es va mantenir especialment durant el primer quart del segle XIX, quan encara romanien les pautes de l’Antic Règim. El Decret sobre llibertat d’impremta de 1810 i la Constitució de 1812 van establir la llibertat d’impremta, però amb excepció dels escrits sobre religió, que van continuar sotmesos a censura prèvia.
Raimundo Ferrer. Barcelona cautiva, ó sea Diario exacto de lo ocurrido en la misma ciudad mientras la oprimieron los franceses, esto es,desde el 13 de febrero de 1808, hasta el 28 de mayo de 1814 ... [Volum 1]. Barcelona : en la oficina de Antonio Brusi, 1815-1821.
07 XIX-1037
De 1808 a 1813 es va produir la Guerra del Francès. Aquesta expressiva crònica del pare Raimundo Ferrer, de l'Oratori de Sant Felip Neri, explica com, en la conspiració de l'11 al 12 de maig de 1809 contra les autoritats franceses, Antonio Brusi va fer de correu entre els conspiradors, entregant documents urgents o confidencials entre la Junta de Govern i els comandaments militars en campanya. La revolta va fracassar, i alguns dels conspiradors van ser empresonats.
Academia de idioma frances, geografia, esfera, globo y dibujo : que ofrecen á sus padres y apoderados los caballeros seminaristas del Real Colegio de las Escuelas Pias de San Antonio Abad de Barcelona ... [Barcelona] : en la imprenta de la viuda é hijos de D. Antonio Brusi, 1828.
FA-215/40
​
Eulàlia va editar tota mena de textos: religiosos, científics, culturals, literatura popular, novel·les, i textos d'ensenyament, incloent les gramàtiques franceses (idioma adoptat a les escoles, institucions i part de l'educació dels joves de les classes acomodades); tant en compendis com de forma separada: Arte de hablar y escribir el francés de Luis Galavotti (1839) i El mundo: historia de todos los pueblos, amb estampes i mapes (1840), per exemple.
Carta d’Eulàlia al seu fill el 18 d’abril de 1836.
AHCB. Fons Brusi: 5D80/C13/309
Eulàlia comenta els espectacles que ha vist; les obres del Cementiri del Poble Nou, sent el seu gendre i mestre de taller Pau Soler una de les persones que han de cuidar del projecte; xafarderies dels seus coneguts; el lloguer de la casa de la Rambla, i els seus desitjos de transcendència després de la mort. La carta acaba amb un canvi de cal·ligrafia, menys acurada, i passant al català: la mà i la llengua d’Eulàlia, que va recórrer a algú per a l’escriptura de la porció principal del text. Una conseqüència de la formació bàsica que acostumaven a rebre les dones, incloses les de l’ofici del llibre.
20 anys d'ofici: Eulàlia Ferrer, Vídua de Brusi
Antic testament
Barcelona cautiva
Academia de idioma francés ...
Carta d’Eulàlia
© 2020 CRAI Biblioteca de Reserva. Universitat de Barcelona.