El cas de María Antonia (m. 1770) i Antonia Ibarra (1739-1805), mare i filla, és especial i interessant. Respectivament esposa i filla de l’impressor Manuel Ibarra, van administrar la impremta de la Universitat de Cervera de forma gairebé ininterrompuda al llarg de vora trenta anys, des del gener del 1757, quan mor Manuel, fins a l’octubre del 1788, moment en què Antonia sol·licita (i obté) la jubilació al Real Consejo de Castilla.

Les Ibarra van ser de les poques dones a la Catalunya moderna que van treballar per a una institució oficial. La bibliografia fins ara les ha envoltades en una aurèola tal vegada un xic mítica, sense tenir en compte les rèmores i els engranatges que caracteritzaven la Universitat de Cervera que, per força, van condicionar rotundament la seva activitat professional. En efecte, l’elevada burocratització i rígida jerarquia de l’acadèmia cerverina deixava poc marge de maniobra a les impressores, com n’havia deixat també escàs a Manuel mentre va ser administrador de la impremta.

La tipografia universitària produïa en quatre àmbits: les anomenades “menuderies” o petits impresos de caire administratiu, encàrrecs diversos per part d’entitats o particulars (com els propis professors de la institució), publicacions estrictament acadèmiques i, finalment, els molt problemàtics llibres d’ensenyament elemental, de què la Universitat tenia el privilegi, o “privativa”, i objecte constant de fraus durant tota l’activitat de la impremta.

En definitiva, burocratització, dependència de les decisions del Real Consejo i persistència dels fraus van constituir un llast que va pesar sobre les Ibarra. Aquests tres factors, més que no pas el fet de ser dones, són el rerefons principal en què cal situar la seva activitat.

Gràcies a la tasca investigadora a diferents arxius, entre els quals especialment l’Arxiu Comarcal de la Segarra (Cervera) i l’Arxiu Històric de la UB, duta a terme per la doctoranda Natàlia Vilà Urriza (UAB), el perfil d’aquestes dones i la seva labor a la impremta universitària s’han definit i actualitzat.

Com tantes dones pertanyents a famílies del ram del llibre, les Ibarra van tenir ocasió de participar en el taller mentre Manuel va ser viu. Tanmateix, el cas de María Antonia – mare de 9 fills de què només van sobreviure dos – ha quedat parcialment eclipsat pel de la filla Antonia. La causa és sens dubte la fama que s’ha atribuït a aquesta última –principalment a través de l’epistolari de Josep Finestres – com a componedora de textos en grec i coneixedora del seu alfabet. Però Antonia també és celebrada pel ja citat Memorial per a la seva jubilació, un text d’impagable interès i gràcia on es manifesta una vida sencera transcorreguda entre premses, tinta i paper.